De la biblioteca pública Ernest Lluch, hem portat un llibre preciós que es diu Jamina. L'autor del llibre i de les poètiques il.lustracions és en Paul Geraghty i va ser premi al llibre infantil del 1995.
El meu nen diu que tracta de perquè no s'ha de ser caçador i,en realitat, té raó perquè el llibre ens parla de com resulta de difícil fer-li mal a l'enemic quan el mires als ulls. La nena que mira cara a cara a l'elefantet es reconeix en la seva por i en la seva feblessa. Són els seus propis ulls els que li tornen l'ullada, per això no pot pensar ja en jugar a caçadors. Les paraules de la seva família, dels pares i de l'avi, la serveixen per buscar la família del seu amic, per protegir-lo a ell i protegir-se ella mateixa.
Es per això que les trinxeres estan separades i els generals mai no s'apropen a l'enemic. Si en mirar-lo als ulls es veiessin a si mateixos, pot ser no podrien ordenar l'atac (o pot ser sí...).
Els congressos biennals d'IBBY permeten la reunió dels membres d'IBBY amb altres persones interessades en els llibres per a nens i joves, així com el desenvolupament d'iniciatives de promoció de la lectura arreu del món. Els congressos pemetren de conèixer altres professionals, intercanviar idees i obrir horitzons.
Cada dos anys el congrés IBBY serveix com a marc de reunions, de la celebració de l'Assemblea General d'IBBY i dels actes que tenen lloc en ocasió del lliurament del Premi Hans Christian Andersen, de la Llista d'Honor do IBBY o del lliurament dels Premis IBBY Asahi Reading Promotion, entre altres esdeveniments.
Malgrat la societat actual fomenti l'infantilització i l'esteril homogenització d'identitats (we are the world, we are the children) que Uno es qüestioni qui és i per a que "serveix" ja demostra prou carisma filosófic per recaptar el nostre interés. Tot i podent èsser d'una altra matèria, Uno és de plastilina. Uno és moldeable, la qual cosa no vull dir, necessàriament, manipulable. Amb el recurs a la plastilina Rosa Osuna proposa un intuitiu concepte d'indentitat, no com res d'identic i invariable, mes aviat ens proposa, al jugar entre identitat numerica (Un) i identitat específica, un jo que sense deixar d'èsser igual, perquè la raó ens diu que no es el mateix , es a dir, no es idèntic, esdevè amb identitat personal mitjançant el relat , la memòria i l'història. Podría ser de otra forma i d'una altra matèria i no fer-se pregüntes. Doncs bé, Uno és d'amorfa plastilinia i, a més, Uno es fa pregüntes, Uno s'interroga sobre la seva identitat per tal d'escriure el seu relat personal i crèixer així en identitat. Per què soc com soc i què m'agradaria arribar a ser. L'historia d'un que arriba a ser un, sempre igual , sempre diferent.
Sobre l'experiència d'èsser pare (si, he dit pare) no hi ha gaire oferta a les llibreries. Aquest llibre a més d'això, de participar-ne de l'esdeveniment amb humor, n'afegeix una bona dosi d'ironia. El nadó ja camina...i el pare, també. Recomanable.
Títol: Días de hijo Autor: Philip Waechter Il•lustrador: Philip Waechter Edició: Santa Marta de Tormes: Lóguez, 2010
El dia 11 de juny tindrà lloc la gran final al Teatre Nacional de Catalunya.
Si voleu veure com es preparen les noies i nois durant el curs per participar en el certamen, en aquest enllaç podeu veure un reportatge que va emetre no fa gaire l’Info K de TV3.
Volem abordar en aquest post un interessant projecte que des de Celrà articula des de fa sis mesos un sistema per a gestionar donacions de particulars i llibres "obsolets" de les biblioteques públiques gironines. Es tracta d'una iniciativa educativa de consum responsable i de transferència de llibres que han perdut, diguen-ne, el seu cicle vital, i per a els quals s'els reserva ara una nova vida. Amb la producció exponencial de llibres a la societat de la informació, els que han sobreviscut uns febles anys, tot i així, després de morts i a cada instant que pasa hi estaran sempre més a prop de desaparèixer.
Connexió Papyrus es presenta així com un simulacre de record, un bell dispositiu i un intent desesperat de fer perdurable allò que és necessàriament finit. Una proposta col·laborativa per a la qual s'han creat dos punts de connexió:
Centre Cívic La Fàbrica de Celrà
Maquia de Girona
Que fa Papyrus amb els llibres donats? Esbrinar on poden encetar una nova vida:
Central de Préstec de les biblioteques públiques
Biblioteca pública de Celrà, Punt de lectura de Bordils i centres de la Llera del Ter
A d'altres centres educatius,biblioteques públiques i projectes socials
A projectes internacionalistes
A socis de Connexió Papyrus i per donació de 2 euros
Més informació:
Connexió Papyrus.Carretera de Juià (al costat del pavelló de les piscines). Horari: dissabtes de 4 a 7 de la tarda.Celrà
La paradeta ha estat tot un èxit ! Un èxit malgrat la crisi económica. Ha estat una sortida d'escola ben rodona on les nenes i els nens, les mares i els pares, vàrem poder gaudir dels llibres en bona companyia i on es va fer palès que el protagonisme del llibre és necessàriamente el protagonisme del lector però també de l'acompanyament, es a dir, tot i que la lectura és un acte individual s'ha de reforçar i induir prèvia i posteriorment com activitat social compartida que transmeti el tresor de la lectura a l'infància. Com el tresor que en un clima d'amistat i valentia es proposa trobar en Jim, el fill de l'Hostal Benbow, a L'illa del tresor del Robert L.Stevenson. Un protagonisme que ha d'estar present tot l'any i en tot tipus d'activitat.
Tal i com us vàrem anunciar en un comentari anterior, us proposem ara la següent consulta: Què llibre has adquirit o regalat per Sant Jordi?
Es tracta d'enviar al blog un comentari sobre els llibres que heu rebut, comprat, regalat i compartir amb tot nosaltres les vostres propostes i lectures.
Imatges inspirades en una bellíssima i popular cançó de Bob Dylan que es va publicar l'any 1974 i que també va cantar la Joan Baez.
May you stay forever young. Forever young, forever young. May you stay forever young. May you grow up to be righteous ...
Una laica oració per a tota la família abans d'anar a dormir; com un vi vell,una cançó que ens escalfa el cor ; una cançó bressol que mostra la joventut com valor contemporani; filosofía pop per a tothom. Podeu sentir la versió catalana al segon disc del "Miralls de Dylan": Per sempre jove (G.Quintana, J.Batist )
Jove per sempre /Bob Dylan; il·lustracions, Paul Rogers .-Blume, 2010 ISBN 9788498014303
Per primera vegada tindrem una paradeta per Sant Jordi: esperem que sigui un dia ben rodó i ens acompanyi el temps i és per això que fem una crida a participar. Com??? Apropant-se a l'escola. Perquè?? Perquè toca i per fer-nos un cop de mà.Com??. Tot comprant llibres en paper i els avantatges que té !... Gaudir de la companyia de nens i professors, tot fent èmfasi en que tots som necessaris a l'escola pública !!
Els diners recaptats serveixen per a activitats de l'AMPA i de l’escola (tallers, festes, extraescolars,...)
Com sabeu i heu pogut comprovar aqui alguna vegada, Tot llegint...en familia és un fidel admirador del conte musical de Sergei Prokofiev, Pere i el llop. Amb aquesta peça, Suzie Templeton va guanyar l'Oscar al 2008 a la millor peça d'animació (stop-motion). Amb l'entrada de la primavera cal revisitar-lo, oi? Una meravella !
Directed by Suzie Templeton. Produced by Alan Dewhurst ,Hugh Welchman .Written by Suzie Templeton,Marianela Maldonado
Cinematography Hugh Gordon, Mikołaj Jaroszewicz .Editing by Suzie Templeton,Tony Fish.Studio Breakthru Films.Distributed by Breakthru Films.Release date(s) September 23, 2006.(London Premiere). Running time 32 mins. Country United Kingdom,Poland,Norway,Mexico, Czech Republic. Philharmonia Orquestra
Per als que vulguin saber què hi ha darrera de la festa del 23 d’abril ,un dia ideal perquè els nens i nenes que ja coneixen el plaer de la lectura li acostin la literatura ...als més grans.Per Sant Jordi... una auca
Una altra diada del llibre promoguda per l'IBBY (International Board on Books for Young People) que coincidint amb el naixement d'Hans Christian Andersen pretén apropar els valors de la lectura a la infància Enguany va correspondre la realització del cartell a la il·lustradora Noemí Vilamuza i del text del missatge a l'Eliacer Cansino, ambdós en representació de les organitzacions de l'OEPLI. El text i el cartell, disponible en català i en els altres idiomes oficials de l'estat espanyol, pot baixar-se aquí.
Per a aquests dies de festa us proposo revisitar aquesta edició, amb il·lustracions d'Antonio Santos, de La història de la resurrecció del papagai d'Eduardo Galeano.
Al Nordest del Brasil la mort del papagai va entristir a tothom...El papagai curiós va caure en l'olla que fumegaba. Va caure per la seva extrema curiositat, i va ofegar-se en la sopa calenta.
La nena amiga va plorar... Tots ploren la mort del lloro, però el terrissaire del Cearà moldearà tota aquesta tristesa per fer-ho renéixer un papagai fort i xerraire.Són moltes les veus solidàries que s'apleguen per a plorar-ho en una successió contínua d'accions i on la personificació dels elements naturals revela la comunió entre èssers animats i inanimats per tal d'expressar les diferents formes del dol i de la pèrdua. Foc, pedra, nena, vent, fulles i colors han esdevingut matèria prima en les mans màgiques de l'oller. La resurrecció del papapai escenifica així les repeticions i els paralelismes i, per tant, l'arrelament de l'història en la tradició del contador de contes, es a dir, de qui repeteix paraules i el relat dels afectes dels homes. Arrelat en diferents cultures indígenes del Brasil, imitar el llenguatge humà esdevé potent simbolisme de revelació i canvi d'acord a una seqüència perfectament encadenada, que es revelarà determinant per al resultat final de la història.
L’home va recuperar la parla,
i va contar que el papagai s’havia ofegat
i la nena havia plorat
i la taronja s’havia despullat
i el foc s’havia apagat
i el mur havia perdut una pedra
i l’arbre havia perdut les fulles.
La història de la resurrecció del papagai.-Eduardo Galeano; il. Antonio Santos.21 x 28 cm; 24 pp. Editorial Zorro Rojo, 2008 . ISBN 9788492412235
El pintor milanès Giuseppe Arcimboldo - probablement el pintor més conegut de la Praga d'Or, a la cort de Rudolf II d'Habsburg- li va posar rostre a les estacions mitjançant els productes i elements arquetipics de cadascuna d'elles, una vella pràctica ja realitzada a la cultura grecollatina.
La primavera està format per flors, l'estiu té rostre de fruits i cos de blat, mentre que la tardor és un curiós herbari de fulles caigudes, raïm, bolets, i fruits de collita. Així, cada rostre i cada figura formen en perspectiva una figura més gran que les inclou.
L'hivern completa la sèrie de les estacions, un retrat complex en el qual s'entreteixen elements secs i freds, com l'escorça que forma la cara, amb uns altres més càlids i vius, com les fulles de la caballera i les dues fruites que pengen del coll. Podeu veure les quatre estacions al Louvre.
Com bon renacentista va entendre que 'algo que és' es diu en molts sentits, l'univers en una albergínina, en un gest i en una expressió. Va fer de la física dels quatre elements ( terra, aire, foc i aigua ) una veritable poètica de la personalitat.
Si per a Aristòtil, cadascun d'aquests elements té un lloc adequat, determinat pel seu pes relatiu o «gravetat específica». La fèrtil i manierista imaginació d'Arcimboldo sembla aplicar aquest hilemorfisme aristotèlic i una concepció músico-matemàtica de la naturalesa al seu concepte d'home, que és entès com un compost únic format per un ànima com a forma d'un cos, sent la seva particularitat de l'ànima humana la seva raó...aquests rostres d'humanitat que rebroten de la natura amb línies imperceptibles, irreals i múltiples, amb el moviment dels animals, amb els colors de les plantes, amb els trets de la generació i la corrupció, amb les seves virtuds i el seus vicis, amb les seves proporcions i els seus números, amb la seva ànima...
