dimecres, 2 de juny de 2010

Igualtat

Imaginem que a una festa hi ha una coca a repartir. Com tots som llaminers la volem distribuir en parts iguals. Podem fer-ho de dues maneres possibles: confiar en un compromís col·lectiu amb la igualtat i deixar que cadascú triï un tros sense ignorar les necessitats dels altres i podem, en un gest d'egoisme i mútua desconfiança, establir la regla següent: “qui talli la coca ha d'èsser l'últim a escollir tros”, amb la certesa que, tot cercant el propi benefici i pensant que els altres faran el mateix, l'encarregat de repartir la coca tallarà trossos exactament iguals.

Encara que el repartiment, en els dos casos, sigui igualitari, hi ha una diferència capdal.

En el primer cas, hi ha un vincle normatiu dels membres de la petita comunitat que participa a la festa amb la igualtat, o, més en general, amb els interessos dels altres.

En el segon, potser, no: hi ha d'igualtat, però no es confia que els ciutadans estiguin per la igualtat, la considerin justa i necessària  i es comprometin amb ella.

Al contrari, es pensa que tant li fot la sort dels altres i tant sol es preocupen per ells mateixos.