Mon Amour. Històries de murs [ de Maysun Cheikh Ali Mediavilla]

Lectura

Murs
Agustín Fernández Paz.Il. Xan López Domínguez - Trad. Natàlia Tomàs Anguera
Col. El vaixell de vapor. Sèrie blava,169. Ed. Cruïlla. Barcelona, 2010
96 p. - 19x12 cm / ISBN: 978-84-661-2601-4

First Arabesque

Música, Claude Debussy: realització,  Stephen Malinowski.

Si...(poema de Kipling al seu fill John, 1910)

Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant
tothom el perd, fent que en siguis el responsable;
si pots confiar en tu quan tots dubten de tu,
deixant un lloc, també, per als seus dubtes;
si pots esperar i no cansar-te de l’espera,
o no mentir encara que et menteixin,
o no odiar encara que t’odiïn,
sense donar-te fums, ni parlar en to sapiencial; si pots somiar —sense fer que els somnis et dominin,
si pots pensar —sense fer una fi dels pensaments;
si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe
i tractar igual aquests dos impostors;
si pots suportar de sentir la veritat que has dit,
tergiversada per bergants per enxampar-hi els necis,
o pots contemplar, trencat, allò a què has dedicat la vida,
i ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles:
si pots fer una pila de tots els guanys
i jugar-te-la tota a una sola carta,
i perdre, i recomençar de zero un altre cop
sense dir mai res del que has perdut;
si pots forçar el cor, els nervis, els tendons
a servir-te quan ja no són, com eren, forts,
per resistir quan en tu ja no hi ha res
llevat la Voluntat que els diu: «Seguiu!»
Si pots parlar amb les gents i ser virtuós,
o passejar amb Reis i tocar de peus a terra,
si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa;
si pots omplir el minut que no perdona
amb seixanta segons que valguin el camí recorregut,
teva és la Terra i tot el que ella té
i, encara més, arribaràs, fill meu, a ser un Home.

Traducció de Francesc Parcerisas
Poesia anglesa i nord-americana, Ed. 62 i «la Caixa», Barcelona, 1985.

Complete Collection Of Poems By Rudyard Kipling
http://www.rit.edu/~exb1874/mine/kipling/kipling_ind.html

The Kipling Society
http://www.kipling.org.uk/

Rudyard Kipling
http://www.geocities.com/Athens/Aegean/1457/

* Sites en anglais *

Contes per telèfon , Gianni Rodari

Tot i que es tracta d'un llibre traduït l'any 1982, en temps de crisi sempre s'agraeix una visió optimiste del mó.

Rodari, Gianni. Contes per telèfon. Barcelona: Joventut, 1982.

Un parc de contes

Rondalles per ser llegides vora dels volcans

• Un parc de contes 

Nasa Kids' Club

 Jocs en línia per aprendre sobre els planetes i l'espai

• Nasa Kids’ Club

Receptari d'estiu. Llibres per la calor

 Cicle inicial. 2n de primària




Sopa de pedra.Anais Vauglade.Traducció Anna Coll-Vinent.Ed. Corimbo. 
  






 


Allà on viuen els mostres.Maurice Sendak. Ed.Kalandra








Ell llop ha tornat.Geoffroy, Pennart.Ed.Corimbo







 
El meu pare va ser rei. Thierry Robberecht.Ed.Baula









 
En flon-flon i la museta. Elzbieta. Ed. Cruïlla








 
Històries de ratolins. Arnold Lobel. Ed.Kalandraka

La zebra Camil·la. Marisa Núñez.Ed.Kalandraka








 
No és fàcil, petit esquirol. Elisa Ramón. Ed.Kalandraka









 
La sopa de carbassa. Helen Cooper. Ed.Joventut









 
Tota la colla se'n va de safari. Laurie krebs. Ed.Intermón Oxfam










 
Stelalluna. Janell Cannon. Ed. Joventut








 
Els ratolins de la senyora Marlowe. Frank Ash. Ed. Joventut










Atles bàsic d'astronomia. Jose Toll. Ed. Parramón








 

L'Estrella de la Laura. Klaus Baugmgart. Ed. Beascoa

Manual de detectiu

L'interès d'aquesta col·lecció  resideix potser en l'intent d'engrescar  el petit lector-detectiu. Thomas Brenzina, proposa una pregunta al final de cada capítol, la qual cosa exigeix del lector una lectura o re-lectura atenta tan del text com de les il·lustracions que composen l'escenografia de cada aventura de la "penya dels tigres". Al cap i a la fi,  el  lector és un detectiu  a la recerca del significat  i de la veritat que s'amaga en cada paraula com a rastres i petjades de sentit.

Autor: Thomas Brenzina

Títol: Manual de detectiu

Editorial: Cruïlla

ISBN: 9788482863719

Històries de la prehistòria

Relats curts d'Alberto Moravia  sobre animals que coneixem, però  no ben bé...Si vols riure amb el Coco-Dril que converteix la seva boca en una sala de ball per peixos, aquest pot ser el teu llibre de primavera.

Potser t'agradarà més l'història de la Ba-Lena, petita com una sanguinera, quan es va ficar al mar.

AUTOR: MORAVIA, ALBERTO

EDITORIAL: VIENA

ISBN: 978-84-8330-553-9

ANY: 2010

COLECCIÓ: EL JARDÍ SECRET DE VIENA

TRADUCTOR: VALLS, ÀLVAR

IL·LUSTRADOR: VILADOT I PRESAS, FRANCESC

Fira del conte de Medinyà

...hi trobaràs contes per a petits i grans, contes antics i moderns, contes clàssics,
contes per remenar, contes per escoltar, contes per sentir...

Contacontes,  editorials, escriptors, biblioteques, llibreries i il·lustradors t'obriran les portes del món del conte.


http://www.firadelconte.cat/

23 d'abril

Si la literatura  és massa important per deixar-la en mans dels escritors, cada 23 d'abril ens hauriem de recordar també que la lectura va més enllà de l'imperatiu de ritual de comprar llibres, que a les biblioteques el 23 d'abril és tot l'any. La Generalitat anuncia que ha reduit un 83% la compra de llibres per biblioteques. Creix el desert.

El llibre

Simsim

Els darrers mesos el món àrab ha pres un sobtat protagonisme que mai no hauria hagut de perdre si pensem en el pes del seu llegat cultural i la diversitat de les seves expressions. Us recomano vivament desar el catàleg de publicacions infantils i juvenils  Simsim (Casa Árabe). Es tracta d'un repertori molt complet que ens hi permet apropar-nos  i  a  treure'ns  prejudicis injustificats que continuen a oposar des de occident una suposada incompatibilitat d'aquestes societats amb la democràcia.

La sel·lecció de llibres i resenyes en català és de Elia Romo i Theodoro Loinaz

Literalia.tv, literatura en internet

Crec que es pot fer servir com recurs didàctic

El desig de ser llibre

Volem dedicar aquesta peça d'animació de Pablo Delfini (Festival Latinoamericano de vídeo Rosario, Argentina) i la música aclaparadora de Jorge Retamoza, a dues fidels seguidores de Tot llegint ..en familia,   la  Selene i la  Paula que també ens hi segueixen, des de ultramar. 

Més obres de Pablo Delfini: accedir-hi

La Cira

A la Cira no li agraden les bledes però li agraden molt les històries que escolta embadalida...

La classe de l'esparraguera està llegint aquest llibre de Josep Gòrriz amb il·lustracions de Montse Español.





La Cira / Josep Gòrriz; il. Montse Español. Barcanova (Sopa de lletres. Pàg.: 104. Format: 13 x 20. ISBN: 84-489-1963-7 ...

Un llibre és un llibre

Smart people use smart libraries [ Irlanda ]

La gent inteligent usa biblioteques inteligents.Una manera inteligent d'activar tota la xarxa de biblioteques.

Google ArtProject, una visita virtual

Google ArtProject és una aplicació que permet visitar, en format gigapixel,  algunes sales de 17 galeries i museus d'art d'arreu del món .

Stony Stratford defensa la seva biblioteca

Stony Stratford és un petit poble al nordest de Londres. Davant el salvatge programa de reducció de despesa pública aprovada pel Govern, centenars de biblioteques poden ser tancades per tal d'estalviar-ne. Els Amics de la Biblioteca van fer una crida a la ciutadania a travès del Facebook i a raó de 400 volums per hora els veïns van retirar gairebé tots els fons de la biblioteca com a manera de reivindicar el valor social i cultural de la biblioteca pública. A la pàgina Library Compaign- creada davant les retallades de  Margaret Thatcher- podem comprovar que hi ha més activivistes en defensa dels centers públics de lectura i pensament.

El joc del llop

El Joc del Llop apropa el coneixement d'aquest animal als més joves, entre els 7 i 12 anys. Un recorregut per les pantalles ens permet conèixer la biologia, el comportament i la interacció amb els humans, la qual cosa contribueix a desmitificar la imatge negativa que es té sobre aquesta espècie. Pel que fa a la seva presentació, l'acurada escenificació permet el seu aprofitament didàctic.

Parc Natural del Cadí-Moixeró

Història del gat i la lluna

Capella Sixtina

Capella Sixtina

 

http://www.vatican.va/various/cappelle/sistina_vr/index.html

La casa

La Casa recull la història d’una casa italiana durant el segle XX amb poemes de J.Patrick Lewis i il·lustracions de Roberto Innocenti.

Roberto Innocenti i J. Patrick Lewis

Traducció de Jaume Subirana

17,00 €

Referència: 978-84-95987-71-6

Egipcis

Philip Ardagh ens proposa una manera divertida d'endinsar-nos en l'antiga civilització egipcia de la mà d'un nen que es diu l'Àlex i que viu en una casa extraordinària: com es feien les mòmies, com escrivien.etc.

Egipcis

Philip Ardagh\Mike Gordon (il·lustr.)

Edat: a partir de 6 anys

Col·lecció: La casa de l'Àlex, 2

Pàgines: 64

Mides (cm): 15,3 x 19,7

Enquadernació: Cartoné tou

ISBN: 978-84-246-3283-0 

Per saber més:
Els egipcis [ blogs xtec.cat]

Les aventures de Korzinkina

El nen ens ha portat a casa l'exuberant partitura de Xostakovitx, començant amb una grotesca obertura, una forta marxa per a metalls i vents, una paròdia de cinema mut per a dos pianos anomenat "Chase", música de saló amb els potents solos del clarinet i de la trompeta, un breu intermedi per a instruments de vent, i un final sentimental  amb forma de cançó pop per a cor i solistes tot reprenent, un cop més, la veu de l'heroïna. 

Dia mundial de la infantesa

La literatura infantil és aquella que també poden llegir els infants

La vaca Connie

Web de la sèrie la vaca Connie, on hi trobareu activitats com ara jocs i contes per a gaudir-ne junts - pares, mares i infants. Sempre ens han agradat les vaques !

Biblioburro

ESA KIDS. European Space Agency

La caseta de xocolata

Una merabella aquesta edició del conte dels germans Grimm il·lustrada pel sempre genial Pablo Auladell. 

Arbres amb rostre, humans i inquietants.

La Casita de Chocolate/Jacod y Wilheim Grimm; ilustraciones de Pablo Auladell.Kalandraka,

48 Pag. 22 x 22cm.
ISBN: 978-84-96388-83-3

Idiomes disponibles: Castellà, Gallec

Cocorico

Aquesta adaptació de  Marisa Núñez d'un conte birmà  il·lustrat per l'autora austríaca Helga Bansch i editat per OQO en gallec, castellà, català, portuguès i francès  va ser  premiat  al certamen Eleccions Literàries  que convoca l'Euskal Herrico Ikastolak, en el qual l'alumnat i professorat de les Ikastolas tria les que consideren millors obres. 

Prop de 3.000 alumnes van triar a Cocorico com el millor llibre de l'any.

Una bona ocasió per reprendre la seva lectura i, potser també, que els més petits aprenguin a compartir i a escoltar els consells dels que més saben.

Cocorico. Marisa Nuñez i Helga Bansh. OQO, 2009 red. ISBN: 9788496573253.  6 pàgs. 25x23 cm

Històries de volcans. A Islàndia, els Andes i El Salvador [Recerca en Acció]

 Els volcans també són font fertilitat agrícola,  riqueses minerals i energia geotérmica...Tot a Recerca en acció
, un portal de Talència. Catalunya Recerca

  
Experimenta amb l'energia de la Terra, simula l'erupció d'un volcà a casa.

Entre Darwin i Disney: el relats mítics sobre les origens a l'escola pública.

Els mites són relats (no sempre antics)  que ofereixen explicacions sagrades sobre l'origen de tot quant existeix: el món, els homes, el mal... Totes les religions tenen els seus mites, de la mitologia grega a la tradició jueu-cristiana. La religió ha estat una base en la qual es recoltzava part de  la vida social a l'antic Egipte. Va ésser la font principal  de la qual es van servir l'art, l'administració i la política a Europa a l'edat mitjana i a l'antigues Mesopotàmia, Grècia i Roma i entre els mayes i els azteques. Les religions van tractar de contestar la pregunta per l'origen del món, dels déus i del propi ésser humà tal i com podem veure a les restes materials i immaterials d'aquestes tradicions que ens enriqueixen i ens  hi permeten interpretar i comprendre el món actual i també gaudir-ne estètica, i críticament ,  de les seves manifestacions artístiques, interpretar-ne el seu simbolisme i comprendre'n el sustrat i el contexte en que van nèixer els relats mitcs: del romànic de Taüll a una misa de rèquiem del segle XVIII, del relat mític que es presenta en una pel·lícula de Disney  al problema d'una religió totalitària en  l'Agora  d'Amenabar, de les cosmogonies gregues que es representen a les cràteres i ànfores a  la religió civil que adopta la cerimónia de possesió de president als EUA.  En tot cas la necessària transmissió de coneixements sobre el fet religiós i, perquè no, com un apropament culturalment exquisit a la condició humana,  no pot frustrar les expectatives d'un ensenyament laic basat en la falibilitat del coneixement. És a dir: si el coneixement científic és problemàtic en si mateix -i així es presenta, com problematitzador i obert- com podem deixar pasar com únic i totalitzador un relat tancat ? No es pot dir a un nen: sigues curiós i investiga i tot seguit fer-ne un apropament "mitic-religiós" del fet religiós.


Es clar,  no és el mateix esbrinar per què les religions van tractar de contestar la pregunta per l'origen del món, dels déus i del propi ésser humà a la llum de la "raó il·lustrada"  que fer-ho a la llum de la "raó religiosa" i del creacionisme. No és pas el mateix preguntar-se per l'origen de l'agricultura segons l'arqueologia i la socioeconomia  que segons la mitologia i les religions  i cults agraris a la vista dels seus protagonistes.

Per això, l'acostament a les diferents cultures religioses del món hauria d'ésser presentat  sense ambigüitats a la llum del pensament científic postdarwinià. Cal tenir en compte que tant el pensament filosófic i científic neixen d'una crítica de la religió, d'allò que  eren defectes greus de plantejament i d'abast.

No obstant això, com veurem tot seguit,  encara que aparentment es coneixen bé les principals idees sobre el fet religiós, existeixen alguns problemes que dificulten aquest acostament a la mainada,  si més no en alguns aspectes concrets, bé per la  presència  dels representants  de Deú a la terra/escola , bé per la dificultat de separar-nos de la nostra propia tradició, bé per la dificultat d'explicar en un llenguatge planer idees complexes sense inocular ortodoxia i els propis prejudicis i creences. Les coses que  donem per assegudes i de les quals van llegir tota la vida presenten sempre factes enigmàtiques que a vegades arrelen en elements que desarmen estructures teóriques sofisticades. No es pot adoptar l'estrategia de l'estruç davant la constatació de la caiguda dels gran relats.

Per què en Darwin ? 

Primer, perquè en Darwin a més de formular una de les més potents hipótesis científiques  de la modernitat, considerava en la seva "Autobiografia" que les qüestions religioses formaven part de l'àmbit més privat de la persona i que solament concerneixen a la persona i a la virtud privada.

Segon, perquè a l'hora de presentar el fet religiós ens hem de distanciar del propi discurs, de les nostres creences religioses i de la crença en una veritat literal. No podem pas explicar i generar pensament crític entre els nens  sense caure en una paradoxal contradicció del tipus "sigues curiós", "atreveix-te a pensar" o "sigues espontani" si en aquest mateix procés jo no sóc consequentment crític amb  les meves "creences" (Evangeli, Coran,etc), la qual cosa és decisiva i necessària per tal de mantenir la consistència d'un  projecte curricular que es vulgui fonamentar en la recerca i l'experimentació racional.

Ací radica el criteri decisiu: presentar-ne els relats mítics sobre les origens i els fets religiosos del nostre temps i de la nostra cultura implica la exigència de presentar  la "raó religiosa"  davant les demandes de la cultura actual  (les religions es troben en una fase de declini i d'exposició a nous sincretismes) i, com deia Kant  (amb certa dosi d'ingenuitat il·lustrada)  dins dels límits de la mera raó. La retirada de la veritat literal i única i el replegament de signes religiosos de l'escola pública  vé obligat per la coherència constitucional  i estatutària i per la mateixa llibertat de creença.

Cal tenir present que tot el pensament il·lustrat neix d'una crítica de la religió. En aquest sentit, la necessària obertura històrico-cognitiva al fet religiós no pot amagar, per exemple, que el cristianisme en occident va arribar a tenir una postura de poder que es va oposar en gran part, sobretot al món oficial, a la renovació cultural que s'imposava a partir de la il·lustració.  Tot i que, per exemple, Marx  i Benjamin serien impossibles en l'Índia o en la Xina, sense els textos de la Bíblia o del profetisme jueu, no podem obviar que el major problema de l'església oficial catòlica és l'autoritarisme i la manca de democràcia i que la raó il·lustrada que fonamenta el pensament científic es va trobar frontalment amb un paisatge de represió i negació. En aquest sentit, qualsevol apropament al fet religiós hauria de basar-se en el respecte i reconeixement intercultural recíproc, d'acord a la diversitat ideológica i politica, i en base als  criteris de demarcació, d'experimentació i de falsabilitat, que distingueix el relat que és científic d'allò que des de el punt de vista de ciència no pot ser tingut per verdader. Des de aquest punt de vista no es pot demostrar que déu existeix ni tot el contrari. I com la ciència no pot definir aquest punt, caldria no oblidar que quan parlem de mites i relats dels origen hi arribem a un momen en el qual o diguem que l'univers va existir sempre o que es va crear del no res. I per a la ciència, del no res no pot sorgir altra cosa que no res.Tot això al marge del reconeixement de l'important paper que van jugar abans la religió, la poesia i la metafísica a l'hora d'avançar hipótesis i imaginar realitats possibles.

Neolític: De nòmades a sedentaris [exposició]
Un repàs pels avenços de la paleontologia i l'arqueologia a través de la reconstrucció de l'evolució cultural de la nostra espècie quan varen passar de nòmades a sedentaris i a les primeres societats urbanes. Un període d'entre 13.000 i 5.000 anys.
On: Giorna. Plaça de la Constitució.
Públic: General

Darwin observador, Darwin naturalista.
Cosmocaixa. Barcelona (Barcelonès)
Public: General

Storytelling for Children. Contacontes en anglès per a nens i nenes (i adults

Vine a gaudir de les millors històries de Halloween  a Abacus Girona !
Dissabte, 23 d'octubre, a les 12:00h

Contacontes en anglès per a nens i nenes (i adults),  amb la carismàtica

Lady of the Talkative Books www.LittleLanguageLearners.co.uk
Per si vols saber més d'aquesta celebració dels països celtes que el cristianime va convertir en el dia de Tosts Sants i difunts:


Tots Sants i difunts (Culturcat)
Samaín (Wikipedia gal.)
O Samain (web de Norberto)
Samhain (Wikipedia cat.) 
Vieiros (gal.) 
Culturagalega.org