dilluns, 29 de març de 2010

El papagai revisitat

Per a aquests dies de festa us proposo revisitar aquesta edició, amb il·lustracions d'Antonio Santos, de La història de la resurrecció del papagai d'Eduardo Galeano.

Al Nordest del Brasil la mort del papagai va entristir a tothom...El papagai curiós va caure en l'olla que fumegaba. Va caure per la seva extrema curiositat, i va ofegar-se en la sopa calenta.
La nena amiga va plorar... Tots ploren la mort del lloro, però el terrissaire del Cearà moldearà tota aquesta tristesa per fer-ho renéixer un papagai  fort i xerraire.Són moltes les veus solidàries que s'apleguen per a plorar-ho en una successió contínua d'accions i on la personificació dels elements naturals revela la comunió entre èssers animats i inanimats per tal d'expressar les diferents formes del dol  i de la pèrdua. Foc, pedra, nena, vent, fulles i colors han esdevingut matèria prima en les mans màgiques de l'oller. La resurrecció del papapai escenifica així les repeticions i els paralelismes i, per tant, l'arrelament de l'història en la tradició del contador de contes, es a dir, de qui repeteix paraules i el relat dels afectes dels homes. Arrelat en diferents cultures indígenes del Brasil, imitar el llenguatge humà esdevé  potent simbolisme de revelació i canvi d'acord a una seqüència perfectament encadenada, que es revelarà determinant per al resultat final de la història.

L’home va recuperar la parla,
i va contar que el papagai s’havia ofegat
i la nena havia plorat
i la taronja s’havia despullat
i el foc s’havia apagat
i el mur havia perdut una pedra
i l’arbre havia perdut les fulles.


La història de la resurrecció del papagai.-Eduardo Galeano; il. Antonio Santos.21 x 28 cm; 24 pp. Editorial Zorro Rojo,  2008 . ISBN 9788492412235




Villa-Lobos - Bachiana nº 5 - Cantilena -