dimarts, 28 de setembre de 2010

Igualtat d’oportunitats educatives.

"No hi ha dubte que la millor política per a la igualtat educativa en el nostre sistema educatiu passa per desplegar mesures encaminades a millorar-ne la qualitat  i per assegurar la “igualtat de qualitat” en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Bona part dels mecanismes que generen desigualtats en el nostre sistema educatiu es deriven d’un conjunt de factors que condicionen que la qualitat de les nostres escoles sigui excessivament desigual."


"En primer lloc, considerem imprescindible repensar la zonifi cació escolar i elaborar una normativa de matriculació consensuada que garanteixin una composició heterogènia dels centres educatius. En segon lloc, cal crear dispositius de suport directe als centres en l’entorn comunitari,per tal d’afavorir el suport a la tasca que s’hi desenvolupa: famílies, equipaments culturals, reforços escolars, etc. Una tercera mesura aniria en la línia d’impulsar una autonomia de centres que permeti crear estructures pròpies, i la quarta es concretaria a possibilitar estructures d’organització del professorat fl exibles i que permetin desenvolupar fórmules de treball docent diverses en funció de les necessitats de l’alumnat del centre educatiu."

"Però no hem de referir-nos només al currículum i al centre educatiu. Bona part dels processos de millora de la qualitat per una igualtat d’oportunitats passen per la dimensió comunitària de l’educació. És en el territori on sovint trobem moltes de les oportunitats de millora de l’alumnat en condicions de desigualtat. Amb tot, també és cert que no n’hi ha prou amb la bona voluntat dels agents socials, i que acostuma a ser habitual trobar disfuncions en aquest terreny per manca de formació i, sobretot, de planificació acurada. Per aquest motiu, assenyalem la introducció de la planificació estratègica en el disseny de la política educativa del territori com a eix principal de millora en la relació entre escola i entorn. Això signifi ca establir un treball més sistemàtic i coordinat entre els diferents nivells de responsabilitat del sistema, i dur a terme un procés lògic d’actuació que contempli tres fases: una primera fase de diagnòstic de la desigualtat social en el territori —mapa de desigualtats—, una segona fase centrada en la creació d’estructures territorials que hi donin resposta —Institucions Educatives Territorials (IET) i Fòrums Educatius Locals (FEL), xarxes de centres, serveis desuport, ofi cines administratives—, i una tercera fase dedicada a l’elaboració de plans i programes educatius territorials, que facin especial èmfasi en les variables classe, ètnia, gènere i discapacitat."

"...la millora de la qualitat no depèn exclusivament d’incentivar econòmicament la inversió i la productivitat en els processos de millora qualitativa, sinó que aquesta iniciativa hauria d’anar acompanyada d’un sistema de control que garanteixi l’efectivitat de la inversió, i el sistema també hauria d’invertir esforços en la millora de la gestió publica d’aquests ajuts."

Xavier Bonal, Miquel Àngel Essomba i Ferran Ferrer (coordinadors). Política educativa i igualtat d’oportunitats.Prioritats i propostes. Editorial Mediterrània,2004