dilluns, 25 d’octubre de 2010

Entre Darwin i Disney: el relats mítics sobre les origens a l'escola pública.

Els mites són relats (no sempre antics)  que ofereixen explicacions sagrades sobre l'origen de tot quant existeix: el món, els homes, el mal... Totes les religions tenen els seus mites, de la mitologia grega a la tradició jueu-cristiana. La religió ha estat una base en la qual es recoltzava part de  la vida social a l'antic Egipte. Va ésser la font principal  de la qual es van servir l'art, l'administració i la política a Europa a l'edat mitjana i a l'antigues Mesopotàmia, Grècia i Roma i entre els mayes i els azteques. Les religions van tractar de contestar la pregunta per l'origen del món, dels déus i del propi ésser humà tal i com podem veure a les restes materials i immaterials d'aquestes tradicions que ens enriqueixen i ens  hi permeten interpretar i comprendre el món actual i també gaudir-ne estètica, i críticament ,  de les seves manifestacions artístiques, interpretar-ne el seu simbolisme i comprendre'n el sustrat i el contexte en que van nèixer els relats mitcs: del romànic de Taüll a una misa de rèquiem del segle XVIII, del relat mític que es presenta en una pel·lícula de Disney  al problema d'una religió totalitària en  l'Agora  d'Amenabar, de les cosmogonies gregues que es representen a les cràteres i ànfores a  la religió civil que adopta la cerimónia de possesió de president als EUA.  En tot cas la necessària transmissió de coneixements sobre el fet religiós i, perquè no, com un apropament culturalment exquisit a la condició humana,  no pot frustrar les expectatives d'un ensenyament laic basat en la falibilitat del coneixement. És a dir: si el coneixement científic és problemàtic en si mateix -i així es presenta, com problematitzador i obert- com podem deixar pasar com únic i totalitzador un relat tancat ? No es pot dir a un nen: sigues curiós i investiga i tot seguit fer-ne un apropament "mitic-religiós" del fet religiós.


Es clar,  no és el mateix esbrinar per què les religions van tractar de contestar la pregunta per l'origen del món, dels déus i del propi ésser humà a la llum de la "raó il·lustrada"  que fer-ho a la llum de la "raó religiosa" i del creacionisme. No és pas el mateix preguntar-se per l'origen de l'agricultura segons l'arqueologia i la socioeconomia  que segons la mitologia i les religions  i cults agraris a la vista dels seus protagonistes.

Per això, l'acostament a les diferents cultures religioses del món hauria d'ésser presentat  sense ambigüitats a la llum del pensament científic postdarwinià. Cal tenir en compte que tant el pensament filosófic i científic neixen d'una crítica de la religió, d'allò que  eren defectes greus de plantejament i d'abast.

No obstant això, com veurem tot seguit,  encara que aparentment es coneixen bé les principals idees sobre el fet religiós, existeixen alguns problemes que dificulten aquest acostament a la mainada,  si més no en alguns aspectes concrets, bé per la  presència  dels representants  de Deú a la terra/escola , bé per la dificultat de separar-nos de la nostra propia tradició, bé per la dificultat d'explicar en un llenguatge planer idees complexes sense inocular ortodoxia i els propis prejudicis i creences. Les coses que  donem per assegudes i de les quals van llegir tota la vida presenten sempre factes enigmàtiques que a vegades arrelen en elements que desarmen estructures teóriques sofisticades. No es pot adoptar l'estrategia de l'estruç davant la constatació de la caiguda dels gran relats.

Per què en Darwin ? 
Primer, perquè en Darwin a més de formular una de les més potents hipótesis científiques  de la modernitat, considerava en la seva "Autobiografia" que les qüestions religioses formaven part de l'àmbit més privat de la persona i que solament concerneixen a la persona i a la virtud privada.

Segon, perquè a l'hora de presentar el fet religiós ens hem de distanciar del propi discurs, de les nostres creences religioses i de la crença en una veritat literal. No podem pas explicar i generar pensament crític entre els nens  sense caure en una paradoxal contradicció del tipus "sigues curiós", "atreveix-te a pensar" o "sigues espontani" si en aquest mateix procés jo no sóc consequentment crític amb  les meves "creences" (Evangeli, Coran,etc), la qual cosa és decisiva i necessària per tal de mantenir la consistència d'un  projecte curricular que es vulgui fonamentar en la recerca i l'experimentació racional.

Ací radica el criteri decisiu: presentar-ne els relats mítics sobre les origens i els fets religiosos del nostre temps i de la nostra cultura implica la exigència de presentar  la "raó religiosa"  davant les demandes de la cultura actual  (les religions es troben en una fase de declini i d'exposició a nous sincretismes) i, com deia Kant  (amb certa dosi d'ingenuitat il·lustrada)  dins dels límits de la mera raó. La retirada de la veritat literal i única i el replegament de signes religiosos de l'escola pública  vé obligat per la coherència constitucional  i estatutària i per la mateixa llibertat de creença.
Cal tenir present que tot el pensament il·lustrat neix d'una crítica de la religió. En aquest sentit, la necessària obertura històrico-cognitiva al fet religiós no pot amagar, per exemple, que el cristianisme en occident va arribar a tenir una postura de poder que es va oposar en gran part, sobretot al món oficial, a la renovació cultural que s'imposava a partir de la il·lustració.  Tot i que, per exemple, Marx  i Benjamin serien impossibles en l'Índia o en la Xina, sense els textos de la Bíblia o del profetisme jueu, no podem obviar que el major problema de l'església oficial catòlica és l'autoritarisme i la manca de democràcia i que la raó il·lustrada que fonamenta el pensament científic es va trobar frontalment amb un paisatge de represió i negació. En aquest sentit, qualsevol apropament al fet religiós hauria de basar-se en el respecte i reconeixement intercultural recíproc, d'acord a la diversitat ideológica i politica, i en base als  criteris de demarcació, d'experimentació i de falsabilitat, que distingueix el relat que és científic d'allò que des de el punt de vista de ciència no pot ser tingut per verdader. Des de aquest punt de vista no es pot demostrar que déu existeix ni tot el contrari. I com la ciència no pot definir aquest punt, caldria no oblidar que quan parlem de mites i relats dels origen hi arribem a un momen en el qual o diguem que l'univers va existir sempre o que es va crear del no res. I per a la ciència, del no res no pot sorgir altra cosa que no res.Tot això al marge del reconeixement de l'important paper que van jugar abans la religió, la poesia i la metafísica a l'hora d'avançar hipótesis i imaginar realitats possibles.




Neolític: De nòmades a sedentaris [exposició]
Un repàs pels avenços de la paleontologia i l'arqueologia a través de la reconstrucció de l'evolució cultural de la nostra espècie quan varen passar de nòmades a sedentaris i a les primeres societats urbanes. Un període d'entre 13.000 i 5.000 anys.
On: Giorna. Plaça de la Constitució.
Públic: General

Darwin observador, Darwin naturalista.
Cosmocaixa. Barcelona (Barcelonès)
Public: General

dimecres, 20 d’octubre de 2010

Storytelling for Children. Contacontes en anglès per a nens i nenes (i adults

Vine a gaudir de les millors històries de Halloween  a Abacus Girona !
Dissabte, 23 d'octubre, a les 12:00h


Contacontes en anglès per a nens i nenes (i adults),  amb la carismàtica

Lady of the Talkative Books
www.LittleLanguageLearners.co.uk
Per si vols saber més d'aquesta celebració dels països celtes que el cristianime va convertir en el dia de Tosts Sants i difunts:


Tots Sants i difunts (Culturcat)
Samaín (Wikipedia gal.)
O Samain (web de Norberto)
Samhain (Wikipedia cat.) 
Vieiros (gal.) 
Culturagalega.org

dimarts, 12 d’octubre de 2010

En James i el préssec gegant

L'Uxío i la seva mare han llegit el llibre de l'admirat Roald Dahl " En James i el préssec gegant" i ens han fet arribar el següent comentari:


"El llibre ens ha agradat molt. Totes les nits abans d'anar a durmir llegiem  u o dos capítols.  Un feia de narrador i l'altre feia els personatges. Hem rigut força amb els poemes i tot allò que els va passar a les malvades tia Espina i tia Esponja. Hem passat por amb els homes-núvols i amb la caiguda del préssec sobre Nova York.  Ens ha agradat  que al final llibre tots es converteixen en allò que volien ser i que tots continuen sent amics."


Us volem recomanar el llibre editat en català per Edicions La Magrana  i també la pel·lícula que alguns ja vau veure a  l'escola.





En James i el préssec gegant. Barcelona; la Magrana, 1989 (L'Esparver; 77)
Traducció de Joan Mateu i Besançon.

dilluns, 4 d’octubre de 2010

Visto lo visto: fascinació de les formes

L'absència de trama argumental no hauria d'ésser un impediment  per captar públic adult, perquè tot i que  principal destinatari de Visto lo visto es captar l'interés del públic infantil conjuminant música, vestuari i dança, les històries i els elements transiten  pels insospitats indrets de la dança contemporània i la seves escenografies. En algun moment  hi ha una ballarina molt pizpireta que coqueteja amb el públic en el  joc de vestir- se i despullar-se i que d'alguna manera el hi vol provocar preguntant-li si s'està còmode en la seva pell....de públic.
La roba es converteix llavors en  protagonista d'una recerca  i d'un aposta  per la diversitat, en què el vestit esdevè una força polisémica que ens informa que no hi ha un estàndard d'humanitat. Tot  es mou al voltant d'un bagul, que és vaixell i arxiu, replet dels més inèdits vestits. Potser el vestuari és refugi i màscara, joc  i  tendresa, sorpresa i fantasia.
La coreografia d'Enrique Cabrera ens va agradar per la seva facilitat per recrear la fascinació de les formes.

Visto lo visto.Teatre Municipal de Girona, 3 d'octubre de 2010, 18:00h.
Companyia: Aracaladanza, d' Enrique Cabrera

diumenge, 3 d’octubre de 2010

El perill d'una sola història / Chimamanda Adichi

Les nostres vides i les nostres cultures, estan fetes de moltes històries interrelacionades. La novel·lista Chimamanda Adichie explica com va trobar la seva autèntica veu cultural  i n'adverteix que si només escoltem una història sobre una persona o un país, correm el risc de caure en una greu  incomprensió.No són bons temps per a la diversitat. Tot i que no ho sembli la diversitat està demonitzada.




Gràcies Andrea, per l'aportació.