Malgrat la societat actual fomenti l'infantilització i l'esteril homogenització d'identitats (we are the world, we are the children) que Uno es qüestioni qui és i per a que "serveix" ja demostra prou carisma filosófic per recaptar el nostre interés. Tot i podent èsser d'una altra matèria, Uno és de plastilina. Uno és moldeable, la qual cosa no vull dir, necessàriament, manipulable. Amb el recurs a la plastilina Rosa Osuna proposa un intuitiu concepte d'indentitat, no com res d'identic i invariable, mes aviat ens proposa, al jugar entre identitat numerica (Un) i identitat específica, un jo que sense deixar d'èsser igual, perquè la raó ens diu que no es el mateix , es a dir, no es idèntic, esdevè amb identitat personal mitjançant el relat , la memòria i l'història. Podría ser de otra forma i d'una altra matèria i no fer-se pregüntes. Doncs bé, Uno és d'amorfa plastilinia i, a més, Uno es fa pregüntes, Uno s'interroga sobre la seva identitat per tal d'escriure el seu relat personal i crèixer així en identitat. Per què soc com soc i què m'agradaria arribar a ser. L'historia d'un que arriba a ser un, sempre igual , sempre diferent.
Historia de Uno.Rosa Osuna. Thule, 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada