dilluns, 24 de maig de 2010

UNO, Historia de...

Malgrat la societat actual fomenti l'infantilització  i l'esteril homogenització d'identitats (we are the world, we are the children) que Uno es qüestioni qui és i per a que "serveix" ja demostra prou carisma filosófic per recaptar el nostre interés. Tot i podent èsser d'una altra matèria, Uno és de plastilina. Uno és moldeable, la qual cosa no vull dir, necessàriament, manipulable. Amb el recurs a la plastilina Rosa Osuna proposa un intuitiu concepte d'indentitat, no com res d'identic i invariable, mes aviat ens proposa,  al jugar entre identitat numerica (Un)  i identitat específica,  un jo que sense deixar  d'èsser igual, perquè la raó ens diu que no es el mateix , es a dir, no es idèntic, esdevè amb identitat personal mitjançant el relat , la memòria i l'història. Podría ser de otra forma i d'una altra matèria i no fer-se pregüntes. Doncs bé, Uno és d'amorfa plastilinia i,  a més,  Uno es fa pregüntes, Uno s'interroga sobre la seva identitat per tal d'escriure el seu relat personal i crèixer així en identitat. Per què soc com soc i què m'agradaria arribar a ser. L'historia d'un que arriba a ser un, sempre igual , sempre diferent.


Historia de Uno.Rosa Osuna. Thule, 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada