En Nil, el darrer protagonista de Cela, escriu en una modesta llibreta (que, encara que ho sembli, no és cap “caca de regal”), set raons per estimar els seus pares. I el lector té la sensació d’haver pogut robar-li aquest quadern i de perdre’s entre les línies de la seva escriptura, que, a més de ser natural i fresca, està amanida amb tocs d’humor i tendresa que atrapen fins al final. El títol d’aquesta obra guanyadora de l’última convocatòria del Premi Vaixell de Vapor (2010) de l’editorial Cruïlla pot fer pensar, sobretot als progenitors desitjosos d’un reconeixement del seu paper, en motius transcendentals que fonamenten la relació de pares i fills. Però, en realitat, en Nil (en Cela) exposa raons molt senzilles i també molt personals que converteixen la relació amb els seus pares en especial i única. Són aquelles petites coses del dia a dia que acaben convertint-se en els grans fets que, passats els anys, recordarem de la convivència amb els nostres pares i amb altres membres de la família com, en aquest cas, el germà gran o les àvies. Aquest llibre convida els joves lectors, però també els adults, a pensar què té (o tenia) de particular la nostra relació amb els nostres pares.
En definitiva, a més d’un plaer, aquesta lectura és un exercici molt recomanable a qualsevol edat per reconèixer i valorar tot allò que estreny els vincles afectius amb els nostres progenitors i la família propera.
Set raons per estimar els meus
pares/Jaume Cela/Editorial Cruïlla, 2010/
ISBN:
9788466127196
En Nil, el darrer protagonista de Cela, escriu en una modesta llibreta (que, encara que ho sembli, no és cap “caca de regal”), set raons per estimar els seus pares. I el lector té la sensació d’haver pogut robar-li aquest quadern i de perdre’s entre les línies de la seva escriptura, que, a més de ser natural i fresca, està amanida amb tocs d’humor i tendresa que atrapen fins al final. El títol d’aquesta obra guanyadora de l’última convocatòria del Premi Vaixell de Vapor (2010) de l’editorial Cruïlla pot fer pensar, sobretot als progenitors desitjosos d’un reconeixement del seu paper, en motius transcendentals que fonamenten la relació de pares i fills. Però, en realitat, en Nil (en Cela) exposa raons molt senzilles i també molt personals que converteixen la relació amb els seus pares en especial i única. Són aquelles petites coses del dia a dia que acaben convertint-se en els grans fets que, passats els anys, recordarem de la convivència amb els nostres pares i amb altres membres de la família com, en aquest cas, el germà gran o les àvies. Aquest llibre convida els joves lectors, però també els adults, a pensar què té (o tenia) de particular la nostra relació amb els nostres pares. 
En aquest llibre els ous de gallina, d'estruç, de dinosaure, són els protagonistes de les més boges situacions, festes, descobriments, partits de futbol, jocs i desfilades de modes. 
L'interès d'aquesta col·lecció resideix potser en l'intent d'engrescar el petit lector-detectiu. Thomas Brenzina, proposa una pregunta al final de cada capítol, la qual cosa exigeix del lector una lectura o re-lectura atenta tan del text com de les il·lustracions que composen l'escenografia de cada aventura de la "penya dels tigres". Al cap i a la fi, el lector és un detectiu a la recerca del significat i de la veritat que s'amaga en cada paraula com a rastres i petjades de sentit. 
