dissabte, 17 de març del 2012

Jim Botón

El meu fill i jo hem acabat la lectura de "Jim Bottom i Lucas el Maquinista", d'en Michael Ende (1929-1995) i voliam recomendar-ho a tothom.  Els de la meva generació vam conèixer a en Michael Ende a través de la película "La Història Interminable", que ens va portar a llegir-nos no només aquest llibre sino també un altre del mateix autor , "Momo", que va esdevenir un clàssic de la literatura per a adolescents, amb la seva recerca del temps i la identitat.
Jo no coneixia però els llibres que l'Ende va escriure per nens una mica més petits. El mon de Lummerland i les aventures d'en Jim, en Lucas i la Emma en els seus viatges, ens han obert un nou univers. Un mon on l'amistat està per sobre de les arrels i les diferències i on fins i tot un gegant terrible pot ser només una apariència que amagui un homenot solitari.
Hem descobert que fins i tot pels problemes de convivència pot haver-hi sol.lucions imaginatives (encara que es tracti de lligar tota una illa amb una corda i esperar a que sortin les arrels) i que al final el més important és crèixer junts i acompanyar-nos en el viatge.
Ens ha agradat tant el llibre que ens hem quedat amb ganes de més i ja estem llegint "Jim Boton y los trece salvajes", que hem agafat a la biblioteca. No us ho perdeu!

3 comentaris:

  1. Que lindos recuerdos trae a mi vida "La historia sin fin" (aquí "La historia interminable"). Un clásico de Michael Ende que a pesar de no hacerle leer el libro a Selene (porque aún está muy pequeña para semejante novela), hemos compartido la película y se ha convertido en una de sus favoritas con Bastian y Atreyu al frente. Me han entrado ganas de releer esas fantásticas historias de nuevo...

    ResponElimina
  2. Veo mucho entusiasmo en esta entrada y tambien en el comentario de Paula.
    Para mí tambien fue un descubrimiento maravilloso leer "La historia interminable". Pero no creais, yo me la leí ya de grandeta, con 20 años más o menos y me lo pasé "bomba". La película la ví despues. Me quedo con el libro que conservo y guardo, esperando y deseando que mi hijo sea un poco más mayor para que lo pueda leer.
    Tampoco conocía estas historias para niños de Ende anta y agradezco que las compartais con nosotros. !!I tanto que las leeremos!!

    ResponElimina
  3. Al final esta tarde de sábado he comenzado a leer a Jim Botón y me he sumergido en una fantástica historia que me está haciendo sonreir a cada instante... he reido sola a carcajadas con lo de China, la historia de los niños pequeños como guisantes, los limpiaorejas y los cuentacabellos. Realmente me parece simpatiquísima la manera en que se cuenta todo y cómo se explica, me siento una niña... jejejeeee...

    ResponElimina