Al Nordest del Brasil la mort del papagai va entristir a tothom...El papagai curiós va caure en l'olla que fumegaba. Va caure per la seva extrema curiositat, i va ofegar-se en la sopa calenta.
La nena amiga va plorar... Tots ploren la mort del lloro, però el terrissaire del Cearà moldearà tota aquesta tristesa per fer-ho renéixer un papagai fort i xerraire.Són moltes les veus solidàries que s'apleguen per a plorar-ho en una successió contínua d'accions i on la personificació dels elements naturals revela la comunió entre èssers animats i inanimats per tal d'expressar les diferents formes del dol i de la pèrdua. Foc, pedra, nena, vent, fulles i colors han esdevingut matèria prima en les mans màgiques de l'oller. La resurrecció del papapai escenifica així les repeticions i els paralelismes i, per tant, l'arrelament de l'història en la tradició del contador de contes, es a dir, de qui repeteix paraules i el relat dels afectes dels homes. Arrelat en diferents cultures indígenes del Brasil, imitar el llenguatge humà esdevé potent simbolisme de revelació i canvi d'acord a una seqüència perfectament encadenada, que es revelarà determinant per al resultat final de la història.
L’home va recuperar la parla,
i va contar que el papagai s’havia ofegat
i la nena havia plorat
i la taronja s’havia despullat
i el foc s’havia apagat
i el mur havia perdut una pedra
i l’arbre havia perdut les fulles.
La història de la resurrecció del papagai.-Eduardo Galeano; il. Antonio Santos.21 x 28 cm; 24 pp. Editorial Zorro Rojo, 2008 . ISBN 9788492412235
Villa-Lobos - Bachiana nº 5 - Cantilena -
