L'absència de trama argumental no hauria d'ésser un impediment per captar públic adult, perquè tot i que principal destinatari de Visto lo visto es captar l'interés del públic infantil conjuminant música, vestuari i dança, les històries i els elements transiten pels insospitats indrets de la dança contemporània i la seves escenografies. En algun moment hi ha una ballarina molt pizpireta que coqueteja amb el públic en el joc de vestir- se i despullar-se i que d'alguna manera el hi vol provocar preguntant-li si s'està còmode en la seva pell....de públic.
La roba es converteix llavors en protagonista d'una recerca i d'un aposta per la diversitat, en què el vestit esdevè una força polisémica que ens informa que no hi ha un estàndard d'humanitat. Tot es mou al voltant d'un bagul, que és vaixell i arxiu, replet dels més inèdits vestits. Potser el vestuari és refugi i màscara, joc i tendresa, sorpresa i fantasia.
La roba es converteix llavors en protagonista d'una recerca i d'un aposta per la diversitat, en què el vestit esdevè una força polisémica que ens informa que no hi ha un estàndard d'humanitat. Tot es mou al voltant d'un bagul, que és vaixell i arxiu, replet dels més inèdits vestits. Potser el vestuari és refugi i màscara, joc i tendresa, sorpresa i fantasia.
La coreografia d'Enrique Cabrera ens va agradar per la seva facilitat per recrear la fascinació de les formes.
Visto lo visto.Teatre Municipal de Girona, 3 d'octubre de 2010, 18:00h.
Companyia: Aracaladanza, d' Enrique Cabrera
