El pintor milanès Giuseppe Arcimboldo - probablement el pintor més conegut de la Praga d'Or, a la cort de Rudolf II d'Habsburg- li va posar rostre a les estacions mitjançant els productes i elements arquetipics de cadascuna d'elles, una vella pràctica ja realitzada a la cultura grecollatina.
La primavera està format per flors, l'estiu té rostre de fruits i cos de blat, mentre que la tardor és un curiós herbari de fulles caigudes, raïm, bolets, i fruits de collita. Així, cada rostre i cada figura formen en perspectiva una figura més gran que les inclou.
La primavera està format per flors, l'estiu té rostre de fruits i cos de blat, mentre que la tardor és un curiós herbari de fulles caigudes, raïm, bolets, i fruits de collita. Així, cada rostre i cada figura formen en perspectiva una figura més gran que les inclou.
Com bon renacentista va entendre que 'algo que és' es diu en molts sentits, l'univers en una albergínina, en un gest i en una expressió. Va fer de la física dels quatre elements ( terra, aire, foc i aigua ) una veritable poètica de la personalitat.
Si per a Aristòtil, cadascun d'aquests elements té un lloc adequat, determinat pel seu pes relatiu o «gravetat específica». La fèrtil i manierista imaginació d'Arcimboldo sembla aplicar aquest hilemorfisme aristotèlic i una concepció músico-matemàtica de la naturalesa al seu concepte d'home, que és entès com un compost únic format per un ànima com a forma d'un cos, sent la seva particularitat de l'ànima humana la seva raó...aquests rostres d'humanitat que rebroten de la natura amb línies imperceptibles, irreals i múltiples, amb el moviment dels animals, amb els colors de les plantes, amb els trets de la generació i la corrupció, amb les seves virtuds i el seus vicis, amb les seves proporcions i els seus números, amb la seva ànima...
Arcimboldo.Ediciones SM, 2008 ISBN: 9788467522907
Arcimboldo en Panopticon Virtual Art Gallery
Giuseppe Arcimboldo (The Beatles:Norwegian Wood)
