La necessitat insaciable de conèixer fins els seus intrínsecs límits allò que ho envolta, provoca en el nen l'actitud de descoberta. El pensament es concreta i pren un aspecte formal mitjançant la paraula, la creació d'imatges i l'abstracció del pensament. Diccionaris i encliclopèdies de tota mena són exemple del permanent esforç de l'humanitat per fixar tot alló que ha explorat, ha comprès i ha desxifrat i que en molts casos es converteix en idees encorsetades, contribuint així al determinisme social i a l'estereotip. També són reculls d'experiència adquirida i de percepció, de diferents visions del món i d'herència històrica. El Diccionari en imatges de les arts permet treballar l'imaginari de les arts plàstiques, el regne dels somnis i de la llibertat que van conèixer els artistes, segons la coneguda sentència d'en Gombrich. Reviure la descuberta, la continua necessitat d'aprendre, d'escoltar, de mirar, ...tot alló que fan els viatgers que aconsegueixen abandonar els seus pesats llastos tot sentint en el seu interior la trobada amb un món atractivament desconegut.
La percepció més enllà de la conseqüència d'un estímul és un acte intel·ligent. Els diccionaris haurien de recollir la realitat d'un idioma i no oblidar que també han de crear realitat mitjançant el llenguatge i evitar termes ofensius amb la condició humana i amb les persones.
Aquests diccionaris están plens d'imatges i proposa al petit lector itineraris de pensar amb imatges. Per exemple, l'imatge estereotipada del lloc i identitat d'origen que hi ha als centres escolars, als mitjans de comunicació i a la vida quotidiana. En fi, la possibilitat d'arribar a fer conscient la percepció tópica i el prejudici per a poder repensar el sentit de les paraules i de les imatges.
"Diccionari en imatges de les arts" i "Diccionari en imatges dels nens del món", editorial Fleurus Panini.
