La literatura infantil és Literatura...ART
Aquella que aposta per l'intel·ligència de la mainada. Desconfieu dels llibres que intenten explicar-ho tot...
En conseqüència, la bona literatura infantil interpel·la sense paternalismes ni condescendència.
Aleshores, un bom llibre infantil hauria de fugir dels llocs comuns, de l'obvi i de les fórmules consagrades. S'endinsa en el llenguatge per a crear un nou llenguatge.
No trobeu que hi ha llibres catalogats com literatura infantil que són, després de tot, un pretexte d'ensinistrament (rentar les dents, dormir, ...), es a dir, la versió-parvulari dels llibres d'autoajuda ?
Jo entenc que tens raó en el que dius. A més, és l'única literatura que queda. Ni la que cau per un excés de bones intencions ni la que només té per funció d'ajudar. Hi haurà cent llibres l'any que parlen de l'orinal, però recordar, recordem El arte de la baci, perquè la seva qualitat estètica va molt enllà (en aquest cas, no el text; si més no, a mi la traducció no m'agrada gaire).
ResponEliminaPerò tampoc no és dolent que existeixin aquests llibres d'ajuda, encara que no mereixin l'etiqueta de "literaris". En la mateixa mesura en què són útils (a vegades, molt, a vegades, gens; depèn de cada cas i cada nen), van bé. Són llibres funcionals, una forma més d'anar guiant el creixement.
Penso que és un cas semblant al dels contes massa pedagògics. No són bona literatura, però, qui no ha inventat un conte per tal d'explicar un perill, per exemple? Quan creus que la sola advertència no arriba, un conte li posa més emoció i arriba més endins. És "usar" el conte, però un ús normal, de sempre, que difícilment mereixerà de nou l'etiqueta de literatura, però si no els confonem hi pot conviure.
... penso jo
...pot ser ens trobem en un moment en el qual ambla pèrdua de la transmissió oral de sentit hem perdut també en expressivitat i potencial performatiu, empenta pedagògica i aquella funcionalitat social del conte tradicional que no sempre es troba en la prosa dels anomenats llibres funcionals.
ResponElimina