La vaca Connie

Web de la sèrie la vaca Connie, on hi trobareu activitats com ara jocs i contes per a gaudir-ne junts - pares, mares i infants. Sempre ens han agradat les vaques !

Biblioburro

ESA KIDS. European Space Agency

La caseta de xocolata

Una merabella aquesta edició del conte dels germans Grimm il·lustrada pel sempre genial Pablo Auladell. 

Arbres amb rostre, humans i inquietants.

La Casita de Chocolate/Jacod y Wilheim Grimm; ilustraciones de Pablo Auladell.Kalandraka,

48 Pag. 22 x 22cm.
ISBN: 978-84-96388-83-3

Idiomes disponibles: Castellà, Gallec

Cocorico

Aquesta adaptació de  Marisa Núñez d'un conte birmà  il·lustrat per l'autora austríaca Helga Bansch i editat per OQO en gallec, castellà, català, portuguès i francès  va ser  premiat  al certamen Eleccions Literàries  que convoca l'Euskal Herrico Ikastolak, en el qual l'alumnat i professorat de les Ikastolas tria les que consideren millors obres. 

Prop de 3.000 alumnes van triar a Cocorico com el millor llibre de l'any.

Una bona ocasió per reprendre la seva lectura i, potser també, que els més petits aprenguin a compartir i a escoltar els consells dels que més saben.

Cocorico. Marisa Nuñez i Helga Bansh. OQO, 2009 red. ISBN: 9788496573253.  6 pàgs. 25x23 cm

Històries de volcans. A Islàndia, els Andes i El Salvador [Recerca en Acció]

 Els volcans també són font fertilitat agrícola,  riqueses minerals i energia geotérmica...Tot a Recerca en acció
, un portal de Talència. Catalunya Recerca

  
Experimenta amb l'energia de la Terra, simula l'erupció d'un volcà a casa.

Entre Darwin i Disney: el relats mítics sobre les origens a l'escola pública.

Els mites són relats (no sempre antics)  que ofereixen explicacions sagrades sobre l'origen de tot quant existeix: el món, els homes, el mal... Totes les religions tenen els seus mites, de la mitologia grega a la tradició jueu-cristiana. La religió ha estat una base en la qual es recoltzava part de  la vida social a l'antic Egipte. Va ésser la font principal  de la qual es van servir l'art, l'administració i la política a Europa a l'edat mitjana i a l'antigues Mesopotàmia, Grècia i Roma i entre els mayes i els azteques. Les religions van tractar de contestar la pregunta per l'origen del món, dels déus i del propi ésser humà tal i com podem veure a les restes materials i immaterials d'aquestes tradicions que ens enriqueixen i ens  hi permeten interpretar i comprendre el món actual i també gaudir-ne estètica, i críticament ,  de les seves manifestacions artístiques, interpretar-ne el seu simbolisme i comprendre'n el sustrat i el contexte en que van nèixer els relats mitcs: del romànic de Taüll a una misa de rèquiem del segle XVIII, del relat mític que es presenta en una pel·lícula de Disney  al problema d'una religió totalitària en  l'Agora  d'Amenabar, de les cosmogonies gregues que es representen a les cràteres i ànfores a  la religió civil que adopta la cerimónia de possesió de president als EUA.  En tot cas la necessària transmissió de coneixements sobre el fet religiós i, perquè no, com un apropament culturalment exquisit a la condició humana,  no pot frustrar les expectatives d'un ensenyament laic basat en la falibilitat del coneixement. És a dir: si el coneixement científic és problemàtic en si mateix -i així es presenta, com problematitzador i obert- com podem deixar pasar com únic i totalitzador un relat tancat ? No es pot dir a un nen: sigues curiós i investiga i tot seguit fer-ne un apropament "mitic-religiós" del fet religiós.


Es clar,  no és el mateix esbrinar per què les religions van tractar de contestar la pregunta per l'origen del món, dels déus i del propi ésser humà a la llum de la "raó il·lustrada"  que fer-ho a la llum de la "raó religiosa" i del creacionisme. No és pas el mateix preguntar-se per l'origen de l'agricultura segons l'arqueologia i la socioeconomia  que segons la mitologia i les religions  i cults agraris a la vista dels seus protagonistes.

Per això, l'acostament a les diferents cultures religioses del món hauria d'ésser presentat  sense ambigüitats a la llum del pensament científic postdarwinià. Cal tenir en compte que tant el pensament filosófic i científic neixen d'una crítica de la religió, d'allò que  eren defectes greus de plantejament i d'abast.

No obstant això, com veurem tot seguit,  encara que aparentment es coneixen bé les principals idees sobre el fet religiós, existeixen alguns problemes que dificulten aquest acostament a la mainada,  si més no en alguns aspectes concrets, bé per la  presència  dels representants  de Deú a la terra/escola , bé per la dificultat de separar-nos de la nostra propia tradició, bé per la dificultat d'explicar en un llenguatge planer idees complexes sense inocular ortodoxia i els propis prejudicis i creences. Les coses que  donem per assegudes i de les quals van llegir tota la vida presenten sempre factes enigmàtiques que a vegades arrelen en elements que desarmen estructures teóriques sofisticades. No es pot adoptar l'estrategia de l'estruç davant la constatació de la caiguda dels gran relats.

Per què en Darwin ? 

Primer, perquè en Darwin a més de formular una de les més potents hipótesis científiques  de la modernitat, considerava en la seva "Autobiografia" que les qüestions religioses formaven part de l'àmbit més privat de la persona i que solament concerneixen a la persona i a la virtud privada.

Segon, perquè a l'hora de presentar el fet religiós ens hem de distanciar del propi discurs, de les nostres creences religioses i de la crença en una veritat literal. No podem pas explicar i generar pensament crític entre els nens  sense caure en una paradoxal contradicció del tipus "sigues curiós", "atreveix-te a pensar" o "sigues espontani" si en aquest mateix procés jo no sóc consequentment crític amb  les meves "creences" (Evangeli, Coran,etc), la qual cosa és decisiva i necessària per tal de mantenir la consistència d'un  projecte curricular que es vulgui fonamentar en la recerca i l'experimentació racional.

Ací radica el criteri decisiu: presentar-ne els relats mítics sobre les origens i els fets religiosos del nostre temps i de la nostra cultura implica la exigència de presentar  la "raó religiosa"  davant les demandes de la cultura actual  (les religions es troben en una fase de declini i d'exposició a nous sincretismes) i, com deia Kant  (amb certa dosi d'ingenuitat il·lustrada)  dins dels límits de la mera raó. La retirada de la veritat literal i única i el replegament de signes religiosos de l'escola pública  vé obligat per la coherència constitucional  i estatutària i per la mateixa llibertat de creença.

Cal tenir present que tot el pensament il·lustrat neix d'una crítica de la religió. En aquest sentit, la necessària obertura històrico-cognitiva al fet religiós no pot amagar, per exemple, que el cristianisme en occident va arribar a tenir una postura de poder que es va oposar en gran part, sobretot al món oficial, a la renovació cultural que s'imposava a partir de la il·lustració.  Tot i que, per exemple, Marx  i Benjamin serien impossibles en l'Índia o en la Xina, sense els textos de la Bíblia o del profetisme jueu, no podem obviar que el major problema de l'església oficial catòlica és l'autoritarisme i la manca de democràcia i que la raó il·lustrada que fonamenta el pensament científic es va trobar frontalment amb un paisatge de represió i negació. En aquest sentit, qualsevol apropament al fet religiós hauria de basar-se en el respecte i reconeixement intercultural recíproc, d'acord a la diversitat ideológica i politica, i en base als  criteris de demarcació, d'experimentació i de falsabilitat, que distingueix el relat que és científic d'allò que des de el punt de vista de ciència no pot ser tingut per verdader. Des de aquest punt de vista no es pot demostrar que déu existeix ni tot el contrari. I com la ciència no pot definir aquest punt, caldria no oblidar que quan parlem de mites i relats dels origen hi arribem a un momen en el qual o diguem que l'univers va existir sempre o que es va crear del no res. I per a la ciència, del no res no pot sorgir altra cosa que no res.Tot això al marge del reconeixement de l'important paper que van jugar abans la religió, la poesia i la metafísica a l'hora d'avançar hipótesis i imaginar realitats possibles.

Neolític: De nòmades a sedentaris [exposició]
Un repàs pels avenços de la paleontologia i l'arqueologia a través de la reconstrucció de l'evolució cultural de la nostra espècie quan varen passar de nòmades a sedentaris i a les primeres societats urbanes. Un període d'entre 13.000 i 5.000 anys.
On: Giorna. Plaça de la Constitució.
Públic: General

Darwin observador, Darwin naturalista.
Cosmocaixa. Barcelona (Barcelonès)
Public: General

Storytelling for Children. Contacontes en anglès per a nens i nenes (i adults

Vine a gaudir de les millors històries de Halloween  a Abacus Girona !
Dissabte, 23 d'octubre, a les 12:00h

Contacontes en anglès per a nens i nenes (i adults),  amb la carismàtica

Lady of the Talkative Books www.LittleLanguageLearners.co.uk
Per si vols saber més d'aquesta celebració dels països celtes que el cristianime va convertir en el dia de Tosts Sants i difunts:


Tots Sants i difunts (Culturcat)
Samaín (Wikipedia gal.)
O Samain (web de Norberto)
Samhain (Wikipedia cat.) 
Vieiros (gal.) 
Culturagalega.org

En James i el préssec gegant

L'Uxío i la seva mare han llegit el llibre de l'admirat Roald Dahl " En James i el préssec gegant" i ens han fet arribar el següent comentari:

"El llibre ens ha agradat molt. Totes les nits abans d'anar a durmir llegiem  u o dos capítols.  Un feia de narrador i l'altre feia els personatges. Hem rigut força amb els poemes i tot allò que els va passar a les malvades tia Espina i tia Esponja. Hem passat por amb els homes-núvols i amb la caiguda del préssec sobre Nova York.  Ens ha agradat  que al final llibre tots es converteixen en allò que volien ser i que tots continuen sent amics."

Us volem recomanar el llibre editat en català per Edicions La Magrana  i també la pel·lícula que alguns ja vau veure a  l'escola.





En James i el préssec gegant. Barcelona; la Magrana, 1989 (L'Esparver; 77)
Traducció de Joan Mateu i Besançon.

Visto lo visto: fascinació de les formes

L'absència de trama argumental no hauria d'ésser un impediment  per captar públic adult, perquè tot i que  principal destinatari de Visto lo visto es captar l'interés del públic infantil conjuminant música, vestuari i dança, les històries i els elements transiten  pels insospitats indrets de la dança contemporània i la seves escenografies. En algun moment  hi ha una ballarina molt pizpireta que coqueteja amb el públic en el  joc de vestir- se i despullar-se i que d'alguna manera el hi vol provocar preguntant-li si s'està còmode en la seva pell....de públic.
La roba es converteix llavors en  protagonista d'una recerca  i d'un aposta  per la diversitat, en què el vestit esdevè una força polisémica que ens informa que no hi ha un estàndard d'humanitat. Tot  es mou al voltant d'un bagul, que és vaixell i arxiu, replet dels més inèdits vestits. Potser el vestuari és refugi i màscara, joc  i  tendresa, sorpresa i fantasia.

La coreografia d'Enrique Cabrera ens va agradar per la seva facilitat per recrear la fascinació de les formes.

Visto lo visto.Teatre Municipal de Girona, 3 d'octubre de 2010, 18:00h.

Companyia: Aracaladanza, d' Enrique Cabrera

El perill d'una sola història / Chimamanda Adichi

Les nostres vides i les nostres cultures, estan fetes de moltes històries interrelacionades. La novel·lista Chimamanda Adichie explica com va trobar la seva autèntica veu cultural  i n'adverteix que si només escoltem una història sobre una persona o un país, correm el risc de caure en una greu  incomprensió.No són bons temps per a la diversitat. Tot i que no ho sembli la diversitat està demonitzada.




Gràcies Andrea, per l'aportació.

Igualtat d’oportunitats educatives.

"No hi ha dubte que la millor política per a la igualtat educativa en el nostre sistema educatiu passa per desplegar mesures encaminades a millorar-ne la qualitat  i per assegurar la “igualtat de qualitat” en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Bona part dels mecanismes que generen desigualtats en el nostre sistema educatiu es deriven d’un conjunt de factors que condicionen que la qualitat de les nostres escoles sigui excessivament desigual."

"En primer lloc, considerem imprescindible repensar la zonifi cació escolar i elaborar una normativa de matriculació consensuada que garanteixin una composició heterogènia dels centres educatius. En segon lloc, cal crear dispositius de suport directe als centres en l’entorn comunitari,per tal d’afavorir el suport a la tasca que s’hi desenvolupa: famílies, equipaments culturals, reforços escolars, etc. Una tercera mesura aniria en la línia d’impulsar una autonomia de centres que permeti crear estructures pròpies, i la quarta es concretaria a possibilitar estructures d’organització del professorat fl exibles i que permetin desenvolupar fórmules de treball docent diverses en funció de les necessitats de l’alumnat del centre educatiu."

"Però no hem de referir-nos només al currículum i al centre educatiu. Bona part dels processos de millora de la qualitat per una igualtat d’oportunitats passen per la dimensió comunitària de l’educació. És en el territori on sovint trobem moltes de les oportunitats de millora de l’alumnat en condicions de desigualtat. Amb tot, també és cert que no n’hi ha prou amb la bona voluntat dels agents socials, i que acostuma a ser habitual trobar disfuncions en aquest terreny per manca de formació i, sobretot, de planificació acurada. Per aquest motiu, assenyalem la introducció de la planificació estratègica en el disseny de la política educativa del territori com a eix principal de millora en la relació entre escola i entorn. Això signifi ca establir un treball més sistemàtic i coordinat entre els diferents nivells de responsabilitat del sistema, i dur a terme un procés lògic d’actuació que contempli tres fases: una primera fase de diagnòstic de la desigualtat social en el territori —mapa de desigualtats—, una segona fase centrada en la creació d’estructures territorials que hi donin resposta —Institucions Educatives Territorials (IET) i Fòrums Educatius Locals (FEL), xarxes de centres, serveis desuport, ofi cines administratives—, i una tercera fase dedicada a l’elaboració de plans i programes educatius territorials, que facin especial èmfasi en les variables classe, ètnia, gènere i discapacitat."

"...la millora de la qualitat no depèn exclusivament d’incentivar econòmicament la inversió i la productivitat en els processos de millora qualitativa, sinó que aquesta iniciativa hauria d’anar acompanyada d’un sistema de control que garanteixi l’efectivitat de la inversió, i el sistema també hauria d’invertir esforços en la millora de la gestió publica d’aquests ajuts."

Xavier Bonal, Miquel Àngel Essomba i Ferran Ferrer (coordinadors). Política educativa i igualtat d’oportunitats.Prioritats i propostes. Editorial Mediterrània,2004

Pinta l'home del Pericot

 

L'home del Pericot torna a l'escola !

Hola nens, Hola nenes!

Aquest estiu el cavernícola (més conegut com l'home del Pericot) ha estat  molt atrafegat, anant a la platja , llegint els llibres d'estiu que vaig portar de la biblioteca i  fent els números i lletres del quadern que ens va recomanar la senyoreta...i  fent amics !

Aquest estiu també vaig passejar molt per Girona,  vaig anar a la Devesa i al Barri Vell, també vaig anar a platges que mai havia estat, vaig fer un curs de windsurf, vaig visitar molts llocs bonics a la muntanya, vaig conèixer a molta gent,...I vaig pensar que havíem de fer entre tots una gran recerca sobre Girona, la seva costa, les seves gents, els seus parcs, rius i muntanyes. Així, convertits en periodistes i fotògrafs, podrem demanar-li ajuda a les nostres famílies,i estrenar  en el  bloc un quadern de recerca que estic preparant per a vosaltres...es clar, compto amb la vostra col·laboració per que hem feu arribar tota la informació que us sigui possible.

Que us sembla?Envieu-me els vostres textos, dibuixos i fotografies sobre Girona

Matilda

Engrescador inici de la pel·licula Matilda,  basada en la novel·la de Roald Dahl. Matilda va a la biblioteca i enceta el seu interés pels llibres, promesa de passió per la lectura.

Lectoescriptura: recull de recursos multimèdia

Aprendizaje de lectoescritura:
programa adreçat a l'aprenentatge i reforç del procés lectoescritor en alumnes d'últim curs d'infantil i primer de primària. Els seus nombrosos jocs i exercicis interactius tenen un elevat component visual i s'organitzen en quatre nivells de dificultat. Està indicat també per als alumnes amb necessitats educatives especials

Ayuda a la lectoescritura :
editada per la Junta d'Andalusia, aquesta aplicació compta amb cinc seccions per millorar el coneixement de la lectoescritura entorn de l'ortografia, vocabulari, comprensió lectora i elaboració de textos.


Cuadernos de lectoescritura:
recull d'una àmplia col·lecció de fitxes per a educació infantil, amb exercicis bàsics de grafomotricitat, pel·lícules de seqüenciacions de la direcció correcta de l'escriptura, cartilla per a l'aprenentatge de les vocals i quaderns dedicats a la lectoescritura. Inclou en cada apartat una  guia didàctica per a la seva aplicació.

Cueva de tragapalabras:
una aplicació multimèdia dissenyada per recolzar el procés de lectoescritura en alumnes que s'han iniciat en la lectura, els qui es familiaritzen amb l'escriptura i uns altres la llengua materna de la qual no és el castellà. Es compon d'una guia didàctica i una altra per aprendre a utilitzar cadascun dels jocs


Entrena’t per llegir (edu365cat): Nouvigunts

Edu365.cat – Primària (edu365cat):  Acollida

100 paraules per escriure(zonaClic) :
materials i activitats pensades perquè els nens i nenes tot mirant un dibuix i escoltant el seu nom el sàpiguen escriure
Lectoescritura Adaptada (LEA):
aquest material, premiat pel Ministeri d'Educació, consisteix en un conjunt de 23 aplicacions multimèdia per facilitar l'aprenentatge de les competències lectores i escriptores bàsiques, des de la fase inicial fins a la de fiançament. Es pot treballar des de la Web o descarregar l'aplicació a l'ordinador.

Lectoescritura y constructivismo:
des de la proposta constructivista es proposen activitats de lectoescriptura a partir de textos funcionals i significatius

Les fruites i les hortalisses (zonaClic) : programa JClic de primària per aprendre els noms de les hortalisses i fruites

Zoo de letras:
el projecte, desenvolupat per mestres d'infantil, té com a objectiu que els nens aprenguin a llegir i a escriure de forma amena, els familiaritza a través dels personatges del zoo amb les lletres i es treballa la lectoescritura en funció de la maduresa pròpia de cadascun. El recurs inclou cançons i contes que fan que l'aprenentatge sigui molt divertit.

26 coses de la classe ( jclic primària)

Holidays

Foc que enlluerna i renova. Poesia per Sant Joan

Sant Joan ....cap diada sense poesia. 

-Lola Casas i Carmen Queralt composen poemes divertits i engrescadors per llegit en familia amb motiu de les festes i tradicions populars.

Anem de festa !
Editorial: Baula









- Us proposem també els quinze sonets d'animals que la Mercè Rodoreda va escriure a l'exili

Bestiari i altres poemes
Editorial: Viena Edicions

13a. Festa del Llibre Gegant [exposició]

Passejant per Salt aquesta setmana, vaig conèixer per casualitat un projecte maravellós de la seva biblioteca infantil: la biblioteca d'en Massagran. Des de fa ja 13 anys, aquesta biblioteca organitza la festa del llibre gegant. Unes setmanes abans del dia de la festa, els nens i nenes que acudeixen a la biblioteca participen en tallers que els engresquen per a escriure les seves pròpies històries, contes sortits del seu cap, del seu cor i de les seves mans. Aquests contes són il.lustrats pels propis nens o per col.laboradors i esdevenen el contingut d'un nou llibre de la biblioteca: un llibre gegant i ple de vida. Quan el llibre està "editat" es fa una gran festa de benvinguda per aquest nou habitant del país dels llibres i aquesta festa esdevé la celebració de  la trobada feliç entre els nens, la biblioteca, la imaginació i la fantasia.

Aquest any, a Les Bernardes, n'hi ha una exposició a la que podeu gaudir dels contes elaborats aquest any i també dels llibres creats en festes anteriors. Envoltats de sirenes però també d'històries que parlen de la vida d'aquests futurs escriptors i escriptores. Material de primera pels contacontes del futur.

Igualtat

Imaginem que a una festa hi ha una coca a repartir. Com tots som llaminers la volem distribuir en parts iguals. Podem fer-ho de dues maneres possibles: confiar en un compromís col·lectiu amb la igualtat i deixar que cadascú triï un tros sense ignorar les necessitats dels altres i podem, en un gest d'egoisme i mútua desconfiança, establir la regla següent: “qui talli la coca ha d'èsser l'últim a escollir tros”, amb la certesa que, tot cercant el propi benefici i pensant que els altres faran el mateix, l'encarregat de repartir la coca tallarà trossos exactament iguals.

Encara que el repartiment, en els dos casos, sigui igualitari, hi ha una diferència capdal.

En el primer cas, hi ha un vincle normatiu dels membres de la petita comunitat que participa a la festa amb la igualtat, o, més en general, amb els interessos dels altres.

En el segon, potser, no: hi ha d'igualtat, però no es confia que els ciutadans estiguin per la igualtat, la considerin justa i necessària  i es comprometin amb ella.

Al contrari, es pensa que tant li fot la sort dels altres i tant sol es preocupen per ells mateixos.