Smart people use smart libraries [ Irlanda ]

La gent inteligent usa biblioteques inteligents.Una manera inteligent d'activar tota la xarxa de biblioteques.

Google ArtProject, una visita virtual

Google ArtProject és una aplicació que permet visitar, en format gigapixel,  algunes sales de 17 galeries i museus d'art d'arreu del món .

Stony Stratford defensa la seva biblioteca

Stony Stratford és un petit poble al nordest de Londres. Davant el salvatge programa de reducció de despesa pública aprovada pel Govern, centenars de biblioteques poden ser tancades per tal d'estalviar-ne. Els Amics de la Biblioteca van fer una crida a la ciutadania a travès del Facebook i a raó de 400 volums per hora els veïns van retirar gairebé tots els fons de la biblioteca com a manera de reivindicar el valor social i cultural de la biblioteca pública. A la pàgina Library Compaign- creada davant les retallades de  Margaret Thatcher- podem comprovar que hi ha més activivistes en defensa dels centers públics de lectura i pensament.

El joc del llop

El Joc del Llop apropa el coneixement d'aquest animal als més joves, entre els 7 i 12 anys. Un recorregut per les pantalles ens permet conèixer la biologia, el comportament i la interacció amb els humans, la qual cosa contribueix a desmitificar la imatge negativa que es té sobre aquesta espècie. Pel que fa a la seva presentació, l'acurada escenificació permet el seu aprofitament didàctic.

Parc Natural del Cadí-Moixeró

Història del gat i la lluna

Capella Sixtina

Capella Sixtina

 

http://www.vatican.va/various/cappelle/sistina_vr/index.html

La casa

La Casa recull la història d’una casa italiana durant el segle XX amb poemes de J.Patrick Lewis i il·lustracions de Roberto Innocenti.

Roberto Innocenti i J. Patrick Lewis

Traducció de Jaume Subirana

17,00 €

Referència: 978-84-95987-71-6

Egipcis

Philip Ardagh ens proposa una manera divertida d'endinsar-nos en l'antiga civilització egipcia de la mà d'un nen que es diu l'Àlex i que viu en una casa extraordinària: com es feien les mòmies, com escrivien.etc.

Egipcis

Philip Ardagh\Mike Gordon (il·lustr.)

Edat: a partir de 6 anys

Col·lecció: La casa de l'Àlex, 2

Pàgines: 64

Mides (cm): 15,3 x 19,7

Enquadernació: Cartoné tou

ISBN: 978-84-246-3283-0 

Per saber més:
Els egipcis [ blogs xtec.cat]

Les aventures de Korzinkina

El nen ens ha portat a casa l'exuberant partitura de Xostakovitx, començant amb una grotesca obertura, una forta marxa per a metalls i vents, una paròdia de cinema mut per a dos pianos anomenat "Chase", música de saló amb els potents solos del clarinet i de la trompeta, un breu intermedi per a instruments de vent, i un final sentimental  amb forma de cançó pop per a cor i solistes tot reprenent, un cop més, la veu de l'heroïna. 

Dia mundial de la infantesa

La literatura infantil és aquella que també poden llegir els infants

La vaca Connie

Web de la sèrie la vaca Connie, on hi trobareu activitats com ara jocs i contes per a gaudir-ne junts - pares, mares i infants. Sempre ens han agradat les vaques !

Biblioburro

ESA KIDS. European Space Agency

La caseta de xocolata

Una merabella aquesta edició del conte dels germans Grimm il·lustrada pel sempre genial Pablo Auladell. 

Arbres amb rostre, humans i inquietants.

La Casita de Chocolate/Jacod y Wilheim Grimm; ilustraciones de Pablo Auladell.Kalandraka,

48 Pag. 22 x 22cm.
ISBN: 978-84-96388-83-3

Idiomes disponibles: Castellà, Gallec

Cocorico

Aquesta adaptació de  Marisa Núñez d'un conte birmà  il·lustrat per l'autora austríaca Helga Bansch i editat per OQO en gallec, castellà, català, portuguès i francès  va ser  premiat  al certamen Eleccions Literàries  que convoca l'Euskal Herrico Ikastolak, en el qual l'alumnat i professorat de les Ikastolas tria les que consideren millors obres. 

Prop de 3.000 alumnes van triar a Cocorico com el millor llibre de l'any.

Una bona ocasió per reprendre la seva lectura i, potser també, que els més petits aprenguin a compartir i a escoltar els consells dels que més saben.

Cocorico. Marisa Nuñez i Helga Bansh. OQO, 2009 red. ISBN: 9788496573253.  6 pàgs. 25x23 cm

Històries de volcans. A Islàndia, els Andes i El Salvador [Recerca en Acció]

 Els volcans també són font fertilitat agrícola,  riqueses minerals i energia geotérmica...Tot a Recerca en acció
, un portal de Talència. Catalunya Recerca

  
Experimenta amb l'energia de la Terra, simula l'erupció d'un volcà a casa.

Entre Darwin i Disney: el relats mítics sobre les origens a l'escola pública.

Els mites són relats (no sempre antics)  que ofereixen explicacions sagrades sobre l'origen de tot quant existeix: el món, els homes, el mal... Totes les religions tenen els seus mites, de la mitologia grega a la tradició jueu-cristiana. La religió ha estat una base en la qual es recoltzava part de  la vida social a l'antic Egipte. Va ésser la font principal  de la qual es van servir l'art, l'administració i la política a Europa a l'edat mitjana i a l'antigues Mesopotàmia, Grècia i Roma i entre els mayes i els azteques. Les religions van tractar de contestar la pregunta per l'origen del món, dels déus i del propi ésser humà tal i com podem veure a les restes materials i immaterials d'aquestes tradicions que ens enriqueixen i ens  hi permeten interpretar i comprendre el món actual i també gaudir-ne estètica, i críticament ,  de les seves manifestacions artístiques, interpretar-ne el seu simbolisme i comprendre'n el sustrat i el contexte en que van nèixer els relats mitcs: del romànic de Taüll a una misa de rèquiem del segle XVIII, del relat mític que es presenta en una pel·lícula de Disney  al problema d'una religió totalitària en  l'Agora  d'Amenabar, de les cosmogonies gregues que es representen a les cràteres i ànfores a  la religió civil que adopta la cerimónia de possesió de president als EUA.  En tot cas la necessària transmissió de coneixements sobre el fet religiós i, perquè no, com un apropament culturalment exquisit a la condició humana,  no pot frustrar les expectatives d'un ensenyament laic basat en la falibilitat del coneixement. És a dir: si el coneixement científic és problemàtic en si mateix -i així es presenta, com problematitzador i obert- com podem deixar pasar com únic i totalitzador un relat tancat ? No es pot dir a un nen: sigues curiós i investiga i tot seguit fer-ne un apropament "mitic-religiós" del fet religiós.


Es clar,  no és el mateix esbrinar per què les religions van tractar de contestar la pregunta per l'origen del món, dels déus i del propi ésser humà a la llum de la "raó il·lustrada"  que fer-ho a la llum de la "raó religiosa" i del creacionisme. No és pas el mateix preguntar-se per l'origen de l'agricultura segons l'arqueologia i la socioeconomia  que segons la mitologia i les religions  i cults agraris a la vista dels seus protagonistes.

Per això, l'acostament a les diferents cultures religioses del món hauria d'ésser presentat  sense ambigüitats a la llum del pensament científic postdarwinià. Cal tenir en compte que tant el pensament filosófic i científic neixen d'una crítica de la religió, d'allò que  eren defectes greus de plantejament i d'abast.

No obstant això, com veurem tot seguit,  encara que aparentment es coneixen bé les principals idees sobre el fet religiós, existeixen alguns problemes que dificulten aquest acostament a la mainada,  si més no en alguns aspectes concrets, bé per la  presència  dels representants  de Deú a la terra/escola , bé per la dificultat de separar-nos de la nostra propia tradició, bé per la dificultat d'explicar en un llenguatge planer idees complexes sense inocular ortodoxia i els propis prejudicis i creences. Les coses que  donem per assegudes i de les quals van llegir tota la vida presenten sempre factes enigmàtiques que a vegades arrelen en elements que desarmen estructures teóriques sofisticades. No es pot adoptar l'estrategia de l'estruç davant la constatació de la caiguda dels gran relats.

Per què en Darwin ? 

Primer, perquè en Darwin a més de formular una de les més potents hipótesis científiques  de la modernitat, considerava en la seva "Autobiografia" que les qüestions religioses formaven part de l'àmbit més privat de la persona i que solament concerneixen a la persona i a la virtud privada.

Segon, perquè a l'hora de presentar el fet religiós ens hem de distanciar del propi discurs, de les nostres creences religioses i de la crença en una veritat literal. No podem pas explicar i generar pensament crític entre els nens  sense caure en una paradoxal contradicció del tipus "sigues curiós", "atreveix-te a pensar" o "sigues espontani" si en aquest mateix procés jo no sóc consequentment crític amb  les meves "creences" (Evangeli, Coran,etc), la qual cosa és decisiva i necessària per tal de mantenir la consistència d'un  projecte curricular que es vulgui fonamentar en la recerca i l'experimentació racional.

Ací radica el criteri decisiu: presentar-ne els relats mítics sobre les origens i els fets religiosos del nostre temps i de la nostra cultura implica la exigència de presentar  la "raó religiosa"  davant les demandes de la cultura actual  (les religions es troben en una fase de declini i d'exposició a nous sincretismes) i, com deia Kant  (amb certa dosi d'ingenuitat il·lustrada)  dins dels límits de la mera raó. La retirada de la veritat literal i única i el replegament de signes religiosos de l'escola pública  vé obligat per la coherència constitucional  i estatutària i per la mateixa llibertat de creença.

Cal tenir present que tot el pensament il·lustrat neix d'una crítica de la religió. En aquest sentit, la necessària obertura històrico-cognitiva al fet religiós no pot amagar, per exemple, que el cristianisme en occident va arribar a tenir una postura de poder que es va oposar en gran part, sobretot al món oficial, a la renovació cultural que s'imposava a partir de la il·lustració.  Tot i que, per exemple, Marx  i Benjamin serien impossibles en l'Índia o en la Xina, sense els textos de la Bíblia o del profetisme jueu, no podem obviar que el major problema de l'església oficial catòlica és l'autoritarisme i la manca de democràcia i que la raó il·lustrada que fonamenta el pensament científic es va trobar frontalment amb un paisatge de represió i negació. En aquest sentit, qualsevol apropament al fet religiós hauria de basar-se en el respecte i reconeixement intercultural recíproc, d'acord a la diversitat ideológica i politica, i en base als  criteris de demarcació, d'experimentació i de falsabilitat, que distingueix el relat que és científic d'allò que des de el punt de vista de ciència no pot ser tingut per verdader. Des de aquest punt de vista no es pot demostrar que déu existeix ni tot el contrari. I com la ciència no pot definir aquest punt, caldria no oblidar que quan parlem de mites i relats dels origen hi arribem a un momen en el qual o diguem que l'univers va existir sempre o que es va crear del no res. I per a la ciència, del no res no pot sorgir altra cosa que no res.Tot això al marge del reconeixement de l'important paper que van jugar abans la religió, la poesia i la metafísica a l'hora d'avançar hipótesis i imaginar realitats possibles.

Neolític: De nòmades a sedentaris [exposició]
Un repàs pels avenços de la paleontologia i l'arqueologia a través de la reconstrucció de l'evolució cultural de la nostra espècie quan varen passar de nòmades a sedentaris i a les primeres societats urbanes. Un període d'entre 13.000 i 5.000 anys.
On: Giorna. Plaça de la Constitució.
Públic: General

Darwin observador, Darwin naturalista.
Cosmocaixa. Barcelona (Barcelonès)
Public: General

Storytelling for Children. Contacontes en anglès per a nens i nenes (i adults

Vine a gaudir de les millors històries de Halloween  a Abacus Girona !
Dissabte, 23 d'octubre, a les 12:00h

Contacontes en anglès per a nens i nenes (i adults),  amb la carismàtica

Lady of the Talkative Books www.LittleLanguageLearners.co.uk
Per si vols saber més d'aquesta celebració dels països celtes que el cristianime va convertir en el dia de Tosts Sants i difunts:


Tots Sants i difunts (Culturcat)
Samaín (Wikipedia gal.)
O Samain (web de Norberto)
Samhain (Wikipedia cat.) 
Vieiros (gal.) 
Culturagalega.org